Miquel Gual

Deixam els cotxes a l’explanada aparcament de Son Marroig. Aquesta possessió d’olivar penjada damunt la mar fou una de les pertinences més estimades per l’arxiduc Lluís Salvador quan es va dedicar a comprar una gran part de la costa nord mallorquina. Les antigues cases senyorials es troben damunt d’una falla, mirant de cap a la punta en forma de bota tombada de la Foradada. El paisatge és encisador i bé val la pena uns minuts de recés per embadalir-nos davant el gran penyal i els seus voltants.

Vora les cases una carretera asfaltada ens conduirà, passant una barrera de ferro, per dins una plana d’olivar. Les grans i disforges soques d’aquest arbre mediterrani indiquen els anys de vida de què gaudeixen i les retorçudes soques ens avisen de les penúries de la seva dilatada vida. La carretera continua amb la seva davallada, ara abandonant l’olivar i entrant dins una zona de garriga mesclada amb pinar.

Abans de començar la davallada un mirador fet possiblement per l’arxiduc ens regala una magnífica vista del morro de la Foradada. L’entrada la feim per una rompuda natural del cingle, l’espadat que colca damunt el pinar és prou espectacular amb més de 200 metres de desnivell entre les marjades d’olivar i el fons del pinar. Els alts pins creixen dins el rost creat per la natura cavalcant entre la mar i la muntanya. Seguim davallant fins que arribam al braç de terra que envaeix la mar per formar la punta de la foradada.

La carretera va planenca i caminam entre pins vorejats per la mar a les dues parts. A la nostra esquerra podem trobar la cova de la Sal, i a la nostra dreta just abans d’arribar a la bota trobarem la punta Prima, la carretera fa el mateix recorregut que el terreny fins arribar al petit bar on durant els mesos d’estiu fan paelles per als visitants que arriben en les golondrines del Port de Sóller. La preciosa cala que es forma dins la raconada convida a pegar una sota i a gaudir del sol primaveral que ens regala la seva escalfor.

Per als més atrevits es pot arribar fins al forat que ha donat nom al morro, un senderó amb esglaons picats dins la roca condueix al damunt de la penya i ens va sentir àguiles peixateres volant per sobre de la blavor de la Mediterrània. Val a dir que un dels darrers nius en actiu d’aquestes precioses aus es troba a la part de la mar damunt l’espadat d’aquesta punta. L’arxiduc va fer construir damunt un vell camí fet pels pescadors una camí nou, ample i sòlid, que comunicava Son Marroig amb el caló de s’Estaca i Miramar.

Aquest camí avui es troba quasi totalment desaparegut, la força dels temporals l’ha destruït i ha privat a la gent amb sensibilitat de poder gaudir d’una passejada vora la mar com segurament la feren l’arxiduc acompanyat del amor de la seva vida, Catalina Homar. Però el temps acaba per destruir-ho tot, les persones i les obres i, moltes vegades, els records.