Miquel Gual

Excursió pel Puig Roig, amb sortida i arribada al Santuari de Lluc, passant per Albarca

Lluc és un dels centres més preuats pels excursionistes perquè des d’allà tant es pot anar a cercar la mar com les muntanyes més altes de Mallorca i d’aquesta característica hi ha molts pocs indrets que en gaudeixin.

L’aventura d’aquesta setmana la començam al monestir de Lluc, des d’on partim de cap a la vall d’Albarca per la carretera de Son Massip. La carretera devalla fins al fons d’aquesta espectacular vall rodejada de muntanyes amb un torrent que la xapa en dues; pareix una vall treta d’una novel·la d’aventures on els personatges cerquen un lloc idoni per viure: la fèrtil terra, l’arrecerament dels vents freds i hostils que produeixen les grans muntanyes, les fonts que reguen els petits horts...

Passades les cases del centre de la vall, Can Llobera i Son Pontico, ens desviam cap a la dreta i un camí vora el torrent ens condueix a les cases de ca s’Escrivà, rústiques i simples cases de possessió que devien conrear un tros no molt gran de terra. La carretera va pujant entre sementers d’olivars fins arribar a la font Amitgera, que es troba a la vora del camí de pujada. Dit camí puja força fins arribar a les cases de Cosconar.

Les atípiques cases de la possessió de Cosconar es troben ben situades baix una gran balma de pedra que és un dels contraforts del gegant puig Roig. Les estances principals no tenen teulades, ja que les parets de la casa van a l’encontre de la gran penya que té al sostre, i unes teules col·locades estratègicament desvien l’aigua que regalima per la penya els dies que plou a la carrera de l’edifici. Una cisterna ens apaga la set i ajuda a recuperar forces acompanyada, per suposat, de les viandes que duim dins les nostres motxiles.

Asseguts als pedrissos de la carrera gaudim d’una de les vistes més impressionats de la serra, la gran escarrinxada que milions d’anys i de litres d’aigua han fet a la terra i que nosaltres anomenam torrent de Pareis. Un poc més al darrera, el senyor de Mallorca, el Puig Major, vetllant els seus germans petits no fos cosa que algú li volgués passar al davant.

El camí ara va planenc fins a arribar a la font d’es Poll, on restes d’un antic hort fan suposar que Cosconar l’aprofitava. A davant nostre les ruïnes del quarter dels Carabiners ens convida a acostar-nos-hi, tot i que es troba fora del nostre itinerari. L’estructura es troba molt deteriorada i el sostre esfondrat, però el volum de l’edifici ens fa pensar que podia albergar gairebé un regiment. La vista des d’aquest indret de la desembocadura del torrent de Pareis, del morro de sa Vaca i de la torre de Lluc és magnífica.

Refeim el camí i ens dirigim cap a llevant, vorejant l’immens massís i gaudint de les vistes de la Mediterrània i la costa, la punta des Capellans, es descarregador de Lluc, es morro den Bordils, amb la torre de vigia al damunt, cala Codolar, es morro d’en Llobera... fins arribar al pas d’en Segarra, on voltam i canviam de paisatge, el puig Caragoler de Femenia i, al fons de tot, punta Beca. Vorejam per sobre el comellar del coll dels Ases. El terreny és de garriga pura i dura, aquí als arbres els costa molt créixer i el senyor és el càrritx.

El camí va devallant per la penya i ja trobam baix els nostres peus les cases de Mossa. La possessió és esponerosa i amb una preciosa era de batre al davant de les cases ens recorda que, a més d’olivar, les finques de muntanya sembraven gra perquè fer pa era una necessitat alimentària. El camí ens condueix fins a la carretera d’Andratx a Pollença i la seguim un tram fins que la deixam un poc abans d’arribar a Menut per desviar-nos de cap a la dreta i, per la cometa dels Morts, arribar al santuari i tancar el cercle de l’excursió.