Miquel Gual

Excursió entre la benzinera de Lluc i dalt del Massanella

L’itinerari el començam a la vora de la benzinera de Lluc, situada a la carretera que parteix de Lluc a Caimari, a la vora del quilòmetre 15.

Dins un revolt de dita carretera trobam una barrera que trevessam i ens introduïm dins un bosc mesclat d’alzines i pins; a la vora de la carretera ens compareix la font del Guix provista d’una allargassada pica per donar de beure el bestiar dels voltants. El bosc tira tira va clarejant compareixent marjades d’hort regades per una font. Aquestes cases i la finca formen part des de molt antic a la finca de Massanella que ha dominat aquestes contrades. El lloc es dur i aspre i ens podem imaginar els hivern llargs, solitaris i freds dels habitants d’aquest indret.

Ben al davant nostre s’alça esponerós i desafiant el Frontó, que no es més que l’esperó de gregal del gegant puig de Massanella. Deixam les cases i el Frontó a la nostra dreta i per dins un bosc de monumentals alzines, falcit de sitges i forns de calç, relíquies d’una activitat silvicola frenètica, anam agafant altura fins arribar al coll de la Línia, on trobam una bifurcació de camins: un pren arran del torrent del comellar del bosc de Massanella, que ens conduiria a Mancor de la Vall.

Nosaltres agafam de cap a mestral per un camí de ferradura anomenat dels Nevaters que ens va enfilant fins que deixam el bosc. A mesura que ens anam enfilant la nostra perspectiva s’estén fins arribar a gaudir d’una panoràmica del pla de Mallorca a vista d’ocell. La vegetació de cada cop és més pobra i la terra clareja més.

Al camí de pujada ens trobam amb la font de l’Avenc, que és una original font que neix dins un avenc d’uns deu metres; l’home per arribar-hi excavà una galeria vertical provista d’escalons que davallen fins a l’ull de la fonteta, on tres piquetes recullen la suor de la muntanya.

Seguim pujant i just a la vora del cim trobam l’avenc del Puig, de sis metres de diàmetre i 21 metres de profunditat. És sense cap dubte l’avenc situat més amunt de Mallorca i el seu origen és càrstic, és a dir, produït per la dissolució de la pedra deguda a l’acció de l’aigua; és una de les moltes meravelles de la natura.

Arribar al capcurucull costa més de descriure que no d’arribar-hi: l’illa als nostres peus, el pla de Mallorca, la Serra de Llevant, les badies de Pollença i Alcúdia, els pobles escampats pertot arreu que hom es pot entretenir a endivinar els seus noms, la Serra de Tramuntana, aspre, salvatge, indòmita, que de moment no ha pogut conquerir ni modificar el turisme, i lluny, però al mateix temps a la vora, el germà mutilat del Puig Major de Massanella i el Puig Major de Torrella, ple d’antenes, radars i demés enginys que utilitzen els homes per vetllar-se els uns als altres.

Als nostres peus el comellar de les cases de neu de Massanella, on devallam i passam a la vora contemplant la impressionant feina que feren els nostres avantpassats per tal de robar a la muntanya la seva joia blanca i glaçada. Si ens aturam una estona i entram dins una barraca de nevater que encara aguanta les inclemències dels anys així com pot i escoltam, segur que sentirem les veus d’aquells homes coratjosos i forts passant les gelades vetllades lluny de les seves famílies.

La davallada mescla el camí amb el torrent i aquest darrer li està guanyant la batalla i se’l menja. Ens torna a comparèixer el bosc i sortim a les cases de Comafreda per la part del darrera. Ja hem completat el cercle de l’excursió. Partim de cap a casa amb un xic de malenconia per haver arribat tard a gaudir d’una illa on els habitants eren més autèntics que els actuals.