Portell de Sa Costa
Miquel Gual
Excursió de Fornalutx a Biniaraix passant pel Portell de sa Costa (950 metres)
Aquesta petita vila de la Serra de Tramuntana que comparteix les terres de la vall de Sóller és el punt d’inici de la travessa d’avui. El nostre objectiu és enfilar-nos fins a dalt de la serra de Son Torrella i arribar al pas del Portell de sa Costa que des de la plaça de Fornalutx veim perfectament retallat damunt un cel intens fruit d’un matí d’hivern on l’atmosfera es troba més neta que mai.
La pujada serà dura perquè partim de 166 metres, que és l’altura on es troba situada la vila de Fornalutx, fins als 950 on es troba el portell de sa Costa. Deixam la plaça per dirigir-nos de cap a l’Ajuntament, on contemplam la majestuosa torre de defensa aferrada a l’edifici consistorial amb les senyeres onejant al vent. El carrer ens apropa a l’escorxador municipal, reconvertit en peixateria, i al profund tall ocasionat per el torrent que davalla de Monnàber, que ens produeix vertigen quan passam per damunt el pont que tenim a mà dreta. La carretera segueix entre cases velles i de nova construcció.
Al primer revolt de 180 graus trobam l’arrancada d’un camí; hem d’anar alerta a no passar-nos perquè aquest és el camí de sa Costa. L’estat de conservació no és òptim, però tampoc no es troba en molt mal estat. Va pujant fent ziga zagues amb raietes i empedrats, testimonis muts d’un passat on tot s’havia de traginar a peu i aquestes vies de comunicació eren les úniques que conduïen persones i mercaderies d’un lloc a l’altre de l’accidentada orografia de la nostra serra.
L’olivar ocupa el cent per cent del conreu. Només de tant en tant qualque garrover o ametller romp la monotonia dels paisatge, marjades i més marjades, pujadors, porxets, tancats i ovelles a lloure, aquest és el paisatge de la zona agrícola de Fornalutx.
De cop i volta trobam la carretera asfaltada de Monnàber que, partint de Biniaraix, travessa la zona olivarera més gran i més ben cuidada de Mallorca, Els Marroigs. Aquesta porció de terra compresa entre Biniaraix, Fornalutx, el Barranc, Son Torrella i el bosc de Monnàber és un cúmul de petites propietats que van des de menys de 1.000 metres quadrats fins a possessions com sa Lleita, sa Domànega, can Llegat, o ses Cabanes.
Ara seguim la carretera una bona estona fins que, passades les cases de sa Lleita, el camí recomença a mà dreta i s’enfila sense pietat cap dret al portell. La font de na Martorella amb les seves piques apaga la set del camí. Continuam per amunt fins que una carretera recent el xapa, però torna a reprendre just després. Al darrer olivar trobam un botador que ens introdueix dins una espessa garriga. El camí segueix pujant de forma pronunciada, es troba en un lamentable estat de conservació entre marges caiguts, vegetació que l’ha envaït i penyals que l’han acabat de destrossar.
El darrer tros és una autentica obra d’enginyeria en veure com salva l’obstacle final fent voltes dins una encletxa. A la part de dalt la paret de partió entre son Torrella i sa Cabana ens convida a descansar i a girar la vista de cap endarrera. L’espectacle és únic i indescriptible: als nostres peus la vall de Sóller i Fornalutx, el port amb la badia i la Mediterrània que la guarda; és una de les vistes més espectaculars d’aquesta vall coronada de muntanyes.
A partir d’aquí tenim un grapat de possibilitats de davallada. Apostarem per davallar per ses Solanes de cap a la font del Verger i enllaçar amb el camí del Barranc a l’altura de can Silles. El final de la volta el tendrem a un altre llogaret de fades, Biniaraix.
|