Miquel Gual

Excursió entre el Port de Sóller i Sóller, passant per Muleta i la carretera de Deià

L’excursió parteix de la vall de Sóller i acaba a la mateixa vall. Agafam el tramvia a la plaça de la Constitució. Només la davallada de cap al Port ja és un esdeveniment digne de ser gaudit. El trica-traca del vell i a la vegada ecològic mitjà de locomoció ens trasllada a la primeria del segle passat; la baixa velocitat a la que corre és un factor a favor nostre a tenir amb compte per poder gaudir d’un dels paisatges més privilegiats de l’illa de Mallorca. Els horts de tarongers carregats de flors converteixen la vall en un flascó de perfum a les acaballes del mes d’abril.

Passam el pont de ferro del gorg d’en Bessó, arribam a la barriada de l’Horta i travessam la carretera que va a Lluc, entram dins el Camp de sa Mar, terrenys que els antics sollerics guanyaren a l’albufera i convertiren unes terres totalment ermes en l’horta sollerica. Quan arribam a la parada de la Torre davallam del tramvia i ens dirigim de cap al passeig de la Platja d’en Repic.

A l’altura de la carretera que condueix al far del Cap Gros prenem de cap al Camp de sa Mar; restes de sínies perdudes i desmantellades esperen la bístia que posi en moviment els seus engranatges i els cadúfols pugin lentament el preuat líquid generador de vida. Aquestes sínies ens recorden el passat camperol de la contrada.

A l’altura del restaurant Camposol, que es troba dins una volta de la carretera, ens desviam de cap a la dreta per un camí sense asfaltar. Aquest camí condueix a la finca de Muleta de ca s’Hereu; nosaltres agafarem l’antic camí empredat que comença dins un pinar i segueix pujant fent ziga zaga per dins olivars. El camí no es troba abandonat i seguir-lo és relativament fàcil; passarem unes quantes barreres d’olivars que hem de tenir la precaució de deixar un altre cop tancades ja que les ovelles poden fugir.

Arribam a Muleta de ca s’Hereu, antiga possessió que s’ha convertit en un hotel de muntanya. Seguim de cap amunt pel mateix camí, ara anam més planencs i ens dirigim de cap a Muleta de cals Avinyons, can Rua i per fi a Muleta Gran. Aquesta finca disposa d’una magnífica torre de defensa i una carrera empedrada preciosa, i es troba situada d’amunt un pla enrevoltat de oliveres d’immenses soques.

A partir d’aquí hem d’agafar una carretera que ens conduirà a la carretera dels Béns d’Avall i aquesta a la carretera de Deià. La mar al fons i la urbanització incontrolada dels Béns d’Avall es el més rellevant d’aquest indret.

Arribam a Can Bleda i Cas Sord, al davant nostre veim les façanes de Can Mico i Can Prohom amb el seu hort a davall. Vora la font de Can Prohom és un bon lloc per fer una mossegada i agafar forces. En aquest petit racó s’han concentrat un nombre considerable de possessions i per aquest motiu erigiren la capella de Castelló; la casa de Déu no té tanta de sort com les cases dels homes ja que es troba en un estat de pràctica ruïna.

Prenem la davallada per la carretera. Trobarem a mà dreta un braç de carretera que va de cap a s’Heretat i a Cas Xorc. Uns 300 metres més avall una altra carretera a l’esquerra ens endinsa a la vall de Son Sales. Aquestes són unes cases amb clastra enrevoltades d’olivar que gaudeixen d’un racó privilegiat; entre olivar mesclat amb hort caminam planencs i passam per l’hort de Binidorm, l’hotel restaurant de Ca n’Aí i els plans de Son Puça i Son Angelats.

Pujam pel carrer de sa Mar i ens aturam a la plaça a fer un gelat i a gaudir de la temperatura d’un horabaixa d’un diumenge qualsevol de primavera.