“Uep! Bon dia...” Per exemple, així era com començàvem a fer feina a primera hora del matí. Són molts els dies, mesos, anys que hem conviscut plegats. És a dir, quan jo vaig néixer tu ja feia temps que feinejaves per ca nostra, juntament amb el teu germà Miquel, en Jaume, mestre Rodrigo, na Margarita, mon pare, etcètera.

Tenc gravat un caramull de records des de la meva infantesa en endavant als quals tu hi ets, hem compartit infinitat d’anècdotes, situacions, experiències i històries de tot color, tantes que estic segur que perfectament podríem escriure un llibre.

No fa falta dir lo bona persona que eres, matiner, feiner, franc, servicial... amb una paraula, gràcies per haver fet tant per a nosaltres, per tenir aquest caràcter tan particular i, en definitiva, gràcies per ser així com eres.
Fins sempre, Joan Marqués. Pots estar segur que no t’oblidarem mai.