Fa poc més d’un any que Josep Lluís Colom (PSOE) és el batle de Sóller en compliment del pacte de govern que detallava el repartiment del càrrec a parts iguals entre ell i Guillem Bernat (UM).

Es compleixen tres anys de la signatura del pacte entre PSOE, UM, Entesa per Sóller i Progressistes per Sóller, i som a la meitat del temps de batlia que correspondrà a Colom. Som també a un any escàs del canvi de legislatura. És, per tant, moment de fer balanç i d’avançar com s’encaminaran aquests darrers deu mesos abans de les properes eleccions municipals del maig de 2011.

Pregunta.- Quin balanç en fa d’aquest temps transcorregut a la batlia?
Resposta.- Positiu, sens dubte. Feim feina com a equip perquè no teníem projectes que fossin de la primera part de la legislatura i d’altres de la segona, així que els anam continuant sense trencaments. Però l’escenari que teníem l’any 2007 s’ha anat complicant, i també el de la resta d’administracions. Al començament de la legislatura ja sabíem que la situació econòmica era complicada, que veníem d’un creixement desorbitat que es trencava, però no sospitàvem que hauríem d’arribar a aquestes restriccions tan greus i severes.

P.- A banda del problema econòmic, se n’ha trobat d’altres?
R.- Que és complicat poder mantenir els compromisos fets. S’ha de fer un gir molt important en els serveis municipals, prioritzant els que veritablement són necessaris i modificant la resta. Hi haurà un abans i un després d’aquest moment.

P.- De què se sent més satisfet d’aquest any?
R.- D’haver intentat dur endavant el dia a dia per millorar l’atenció als ciutadans, malgrat les mancances. Tot i les dificultats, i tenint en compte que intentam dur endavant els projectes amb el mínim de compromís econòmic municipal, haurem duit endavant el pla d’infrastructures educatives, haurem fet el pont d’Andreu Coll o la rotonda del carrer de Cetre, entre d’altres consecucions.

P.- I quines actuacions més podrem veure culminades d’aquí a les properes eleccions?
R.- La prolongació del carrer de Sant Jaume està ben encaminada, també la reforma per fases del mercat, l’escoleta de 0-3 anys... també volem continuar fent feina amb el Pla d’Obres i Serveis, i fer actuacions a carrers i vies.

P.- Però alguns afectats per la prolongació de Sant Jaume no pensen signar la donació dels terrenys?
R.- Efectivament alguns ja han signat i d’altres no, però l’Ajuntament té mecanismes com l’expropiació perquè el projecte no s’aturi. Ho durem endavant sigui com sigui i el Consell executarà el projecte que hem consensuat amb els veïnats.

P.- Quan en sortirà l’Ajuntament d’aquesta situació de crisi?
R.- Tenim una situació veritablement delicada. Ara estam tancant el Pla de Sanejament que condicionarà els pressuposts futurs i les actuacions a fer, que s’hi hauran de sotmetre. Hem d’entendre que ens trobam amb un escenari diferent al que teníem fins ara, una situació límit, amb un deute bancari que s’anirà liquidant amb 15 ò 20 anys i un deute a empreses subministradores que l’hem d’eixugar a base d’altres crèdits que hauríem de pagar també al llarg dels propers 10 ò 15 anys. De forma paral·lela haurem d’augmentar la capacitat d’ingressos i baixar la despesa amb un seguit de mesures que voldria que estassin ben consensuades amb tots els partits.

P.- Va ser erroni convocar oposicions, ara fa un any, per consolidar catorze places de funcionaris?
R.- Les places que s’han ocupat ja estaven cobertes per personal interí. La nostra idea és de no reduir personal perquè no tot ha d’incidir sobre ells i ja estan fent un esforç gran amb la retallada de sous i d’altres restriccions futures. Els llocs de feina són necessaris, tot i que hi haurà reestructuracions i reorganitzacions.

P.- Quina lliçó en treu d’aquest any com a batle?
R.- He après molt a nivell personal. Totes les experiències són enriquidores.

P.- Ha deixat de practicar l’atletisme?
R.- Sí, ja només faig esport de manera molt puntual. Hi disfrut molt, però ara em manca el temps i preferesc dedicar-lo a la família.

El polisportiu i el tanatori són inviables

P.- I el polisportiu de Son Angelats?
R.- L’Ajuntament no el recepcionarà fins que ho tenguem totals garanties que no té cap deficiència. Hem de tenir en compte que és una inversió de més de 7 milions d’euros, amb el 53% d’aportació municipal, i no ens podem permetre que, a la llarga, sorgeixin problemes i en quedem perjudicats.

P.- És veritat que l’Ajuntament no es pot fer càrrec del manteniment aquesta instal·lació?
R.- A dia d’avui, amb la situació econòmica que tenim, gestionar el polisportiu com a Ajuntament és inviable, els números no surten. Estam mirant fórmules de gestió que econòmicament siguin el menys perjudicials possibles, però partim d’un model de polisportiu sobredimensionat i amb un manteniment que costarà milers d’euros cada mes.

P.- Es planteja alguna solució?
R.- Per trobar un mínim equilibri financer, necessitam que el 10% de la població sollerica l’utilitzi de forma regular. Per tant, estam pensant en convertir-lo en una instal·lació mancomunada, però també veim que geogràficament és complicat perquè els únics municipis amb els quals podríem fer acords són Deià i Fornalutx.

P.- I el tanatori... quan es podrà obrir?
R.- A l’anterior legislatura es va crear la Funerària Municipal, com a empresa pública depenent de l’Ajuntament. La seva única funció va ser signar un crèdit bancari per fer front a la inversió, però el préstec inicial no cobria totes les despeses i s’ha generat una despesa extraordinària d’uns 180.000 euros. Sanitat va detectar mancances que ara s’han corregit i l’edifici està a punt de ser recepcionat. Per tant, aviat l’Ajuntament donarà ús al tanatori, però la Funerària Municipal desapareixerà i aquest servei serà assumit per la Vila.

P.- I el forn crematori, entrarà en funcionament?
R.- És un altre projecte que va néixer sobredimensionat i veim que és inviable totalment. És una instal·lació que cada dia ha de marxar, que precisa d’un manteniment diari, de personal... i a Sóller preveim menys de vint incineracions a l’any. Els números no surten.

P.- El seu antecessor va rebre 1.400 persones al seu despatx en el seu primer any com a batle. Quan en deu haver rebut vostè?
R.- Tenc les portes obertes, però no ho he comptabilitzat. Però desgraciadament la gran majoria d’aquestes entrevistes vénen marcades per temes econòmics, tant relacionats amb la situació econòmica municipal com per qüestions personals. La situació que estam vivint és realment greu.

P.- Quins han estat el millor i el pitjor moment d’aquest any?
R.- Els millors moments, quan les actuacions van endavant; és una cosa que recompensa molt. I el pitjor, segurament les restriccions imposades pel Govern central.

P.- És capaç de fer autocrítica? En què s’ha equivocat?
R.- Em dol que, quan intentes dur endavant l’interès general, a vegades hi ha actuacions que perjudiquen alguna persona.

P.- Hi ha hagut crítiques per un suposat tracte preferent de l’Ajuntament envers el Joventut Mariana.
R.- És veritat que m’he ofert a acompanyar-los per fer gestions davant l’administració, però aquest és un oferiment comú a la resta de clubs del municipi. En aquesta legislatura hem recuperat el Consell Municipal d’Esports, que és on es poden presentar els problemes i les queixes. També hem fet molta feina amb els esports minoritaris i les escoles municipals. El que passa amb el Mariana és que té molta projecció perquè és un equip d’elit de les Illes Balears, però jo tenc clar que valor i reconec ben igual totes les altres iniciatives.

La salut del pacte

P.- Com és la salut del pacte?
R.- Molt positiva. He d’agrair l’esforç de tots i cada un dels membres del pacte que fan per les limitacions extraordinàriament grans i el curt marge de maniobra que tenen. Per ventura un altre grup humà hauria caigut en una situació d’inestabilitat i conflicte molt greu, però no és així i tots són molt conscients de la situació i estan aportant molt.

P.- La imputació de Tomàs Plomer (UM) ha perjudicat les relacions?
R.- El pacte de 2007 es va signar entre partits i el respectam i tenim clar que l’equip va per davant de tot.

P.- Com valora el paper de l’oposició?
R.- En certs moments ha demostrat molt poca responsabilitat política. Hi ha temes en els quals hi ha participat; en d’altres seria convenient que s’hi implicàs més; però alguns els ha agafat com a bandera i ha fet demagògia. L’exemple és el tema de Gesba: si el 2004, com a partit polític al govern, signes un contracte i el primer dia ja veus que les necessitats no estan cobertes i el cost del servei creix any rere any de forma exponencial sense que les prestacions augmentin, com ets capaç de criticar la ineficàcia d’aquesta empresa?

P.- Té ganes de continuar liderant el projecte del PSOE a la propera legislatura?
R.- Els partits tenen els seus mecanismes que ja activaran en el moment adient. Malgrat tractar-se d’una legislatura molt complicada, jo seguesc tenint molta il·lusió i procur ser optimista. Segurament m’hauré equivocat, i en deman disculpes a les persones que hagi pogut perjduicar. El futur és el dia a dia.

P.- Ha estat positiva la convergència de sigles polítiques a Ajuntament, Consell de Mallorca, Govern Balear i Govern central?
R.- Siguin quines siguin les sigles, les relacions hi ha de ser. En aquest moment, l’escenari de totes les administraicons és complicat perquè totes elles han plantejat retallades, de tal manera que la restauració de la Defensora ha passat a un segon pla, però en canvi la signatura del conveni que ens permetrà fer un passeig des del Museu de la Mar fins al far de la Creu va endavant.