Nendy Maria Bota Aguiló té només 17 anys. I és ja una de les joves solleriques més conegudes gràcies la seva veu i els seus concerts juntament amb la Big Band Jazz de l’Escola de Música de Sóller. Nendy estudia batxillerat artístic i també percussió, cant coral i assisteix a classes de cant modern. Vol, també, començar a estudiar piano.

Pregunta.- En poc temps t’has convertit en l’estrella del grup. Com ho assimiles?
Resposta.- (Rialles). No sóc l’estrella. Tots els altres fan una bona feina. M’agrada molt formar part de la Big Band i hi ha un bon ambient. Te fa estar bé quan veus que els altres t’ajuden.

P.- Imaginaves fer-te famosa cantant?
R.- No. M’ho va demanar en Rafel, el meu professor. Al principi no m’hi veia, cantant. Però vaig anar agafant confiançar i ara ja si m’hi veig.

P.- Explican’s com t’iniciares en el món de la música.
R.- Anava a escola als Sagrats Cors i per Nadal, la meva professora de música, na Joana, em va demanar per cantar al concert. Vaig perdre la vergonya i ho vaig fer. També em vaig presentar a un concurs d’IB3, i allà en Rafel Soler era un dels membres del jurat. Em va aconsellar que m’apuntàs a classes de cant però jo no m’hi veia. M’hi vaig apuntar i estic molt contenta, perquè he après moltes coses. A part d’això, també havia començat a l’Escola de Música fent percussió.

P.- Quina música t’agrada més?
R.- M’agrada tot. M’agrada escoltar i cantar qualsevol tipus de música. Des de rock català a música clàssica.

P.- I quin és el teu artista o grup preferit?
R.- Lax’n’busto.

P.-I quin t’ha influenciat més alhora de cantar?
R.- Ara escolt molt Frank Sinatra, per veure el que fa i com ho fa i intentar-me aficar al seu  paper.

P.- Què trobam al teu reproductor de música?
R.- Hi ha un poc de tot. Hi tenc pistes de piano ara, i també cançons de Lady Gaga, Beyonce o Leona Lewis.

P.- I tu, ets més Lady Gaga o Leona Lewis?
R.- Leona Lewis.

P.- Molta gent assegura que la teva veu és molt especial i arribarà enfora. Que n’opines d’això?
R.- Estic molt contenta que la gent em digui això. Em fio molt del que em diuen, per això també vaig començar a cantar.

P.- Quins plans de futur tens?
R.- Per ara estudiar. Ja veurem el que passa. No pens deixar el cant. Faré feina i m’agradaria tenir un grup i poder tocar i cantar.

P.- Completa la frase: l’Escola de Música de Sóller...
R.- ... és el millor que m’ha passat! M’ha donat l’oportunitat de conèixer el món del jazz, poder conèixer molta gent i que la gent del poble gaudeixi dels nostres concerts.

P.- Que demana més la gent als concerts?
R.- Hi ha gent que pensa que hi ha massa temes instrumentals i que s’hauria de cantar més. Cadascú té la seva opinió. De moment tenim un repertori petit i trobar partitures per una big band de jazz és difícil i a més les hem d’adaptar als instruments que tenim i al meu to de veu.

P.- Com veus el panorama musical a Sóller?
R.- Artísticament molt bé. Tenim una escola de música on hi ha de tot, uns bons grups i una bona banda. Hi passo moltes hores allà, i no m’avorreixo mai. Crec que es fan moltes coses i a molts pobles no es fa tant. També trob que falta un auditori. Està bé fer concerts al Victòria o a Plaça, però realment fa falta un auditori.

P.- Quin és el teu somni?
R.- Ser cantant. M’he presentat al càsting d’Operación Triunfo. Hi ha hagut problemes amb els meus vots. Em varen votar 595 persones i a la pàgina web oficial només apareixien 6 vots. Ja fa dos anys que m’hi present, i l’any que ve hi tornaré. S’ha de provar. És com la loteria, si no jugues no pots guanyar mai.

P.- Qui t’ha ajudat més en la teva carrera?
R.- Bé, tota aquella gent que me va votar. He d’agrair també als meus amics, la meva família i al meu al.lot, que sempre em venen a veure i m’ajuden en tot el que poden.

P.- Què creus que es necessita per ser un bon cantant?
R.- Es necessita molta força i ser tu mateix, no qui volen veure o sentir les altres persones. També esser positiu i no deprimir-te per alguna cosa que no surti bé.