Alejandra Martín és un jove sollerica que, amb tan sols setze anys, ja té prou clar el que li demana a la vida; coneixent a la vegada que res no és de franc i que els objectius que un vol assolir s’han d’aconseguir a força de voluntat, sacrifici i suor. Entusiasta del món del ball de saló, compagina actualment els seus estudis de batxiller amb aquesta afició i amb ajudes esporàdiques a la perruqueria familiar. Decidida, oberta i voluntariosa, n’Alejandra té ben present que ningú no li regalarà res i que és amb el propi esforç que aconseguirà arribar allà on s’ho proposi. Avui divendres a les 21’00 hores oferirà una demostració del seu saber  fer a la Plaça de la Constitució.

Pregunta.- Com t’iniciares en el món del ball de saló?
Resposta.- Fou als cinc anys i gràcies que els meus pares i la meva padrina practicaven aquesta modalitat de ball. En aquesta època vaig conèixer el professor que tenien i em va oferir la possibilitat d’aprendre’n a l’acadèmia de ball que ell tenia a Palma, i des de llavors l’estic practicant. En un principi fou com un joc i poc a poc vaig anar aprofundint en els diferents balls i les seves tècniques.

P.- Des de quan balles a nivell competitiu i quin és el teu currículum al respecte?
R.- Als set anys ja vaig començar a ballar amb parella i des de llavors he participat en diferents competicions; és a dir ja duc deu anys ballant sense aturar. Pel que fa al currículum, he participat en cinc campionats d’Espanya i l’any 2008 vaig aconseguir entrar a les finals i vaig quedar en setena posició. La veritat és que ho record com un fet molt emocionant ja que vàrem poder ballar en solitari a la pista i el fet de sortir per televisió també ho convertí en una experiència molt emotiva.

P.- Què es necessita per ser un bon ballarí?
R.- Per començar molta capacitat de sacrifici, ja que s’ha de lluitar molt i a vegades has de deixar de sortir amb els amics per poder estar al cent per cent. Després, com és lògic, un bon estat físic i una bona preparació tècnica. I per acabar un bon “look”, és a dir una presència important a l’hora de ballar; el “look” fa referència tant al maquillatge -usam cremes per estar morenes, ungles postisses...- com al pentinat i al vestuari.

P.- En quina categoria competeixes?
R.- Per edat em tocaria competir a la categoria Youth; però el ballarí que m’acompanya és major que jo i per tant competim en la categoria Adult 1. S’ha de dir que hi ha categories de la G a la A, i una categoria ja a nivell professional que és la S. El tema de les categories afecta tant a l’edat dels participants com al vestuari que duim: a partir de la categoria C ja es duen vestits més curts i amb més complements.

P.- Quins balls us demanen a nivell de competició?
R.- Hi ha dues modalitats diferents i jo les practic totes dues. Una és la denominada Standards on hi ha el vals anglès, el tango, el vals vienès, l’slow-fox i el quick-step. I l’altra és l’anomenada Llatins on hi ha la samba, el cha-cha-cha, la rumba, el pas doble i el jive-rock. Hi ha competicions de tan sols una d’aquestes modalitats o de totes dues alhora; jo concurs a totes les modalitats perquè sempre he pensat que un bon ballarí ho ha de saber ballar tot.

P.- Quin és el ball on et sents més còmoda?
R.- Això sempre depèn de cada moment i dels entrenaments previs que s’hagin realitzat.

P.- I el que et resulta més difícil?
R.- El jive i el quick-step perquè són els balls on s’ha de posar més de manifest el fons físic dels ballarins, i a més a les competicions solen ser els darrers que es ballen i sempre t’agafen més cansat.

P.- Quantes hores d’assaig realitzes cada setmana?
R.- Normalment feim quatre sessions setmanals de dues hores, i a vegades feim “trainnings” que són assaigs intensius de dos dies de durada on estudiam a fons tècnica, interpretació...

P.- Segueixes alguna dieta especial?
R.- No faig cap tipus de règim però he d’anar en compte a no pujar de pes; i això que som una persona a qui li agrada molt menjar. Evidentment quan competim solem estar a base de begudes isotòniques, plàtans i pasta.

P.- On assages i qui és el teu professor?
R.- Assaig a Palma a l’acadèmia Palma-Ball. Pel que fa a professors, n’he tengut varis; però des de fa tres anys el meu professor és Miquel Daniel. Tot i això, solem completar la nostra preparació amb altres professors tant de l’illa com de fora.

P.- Parla’ns una mica de la teva parella de ball?
R.- Des de fa tres mesos és en Javi Rodríguez. Actualment ens estam preparant per a la propera temporada que serà la primera en què ballarem junts. Pel que fa a la parella de ball el més important és que hi hagi el màxim grau de compenetració, a més d’un bon “feeling” ja que ens tocarà compartir tant els bons moments com els dolents i tant l’un com l’altre hem de saber recolzar-nos i animar-nos. I el que és molt important és que el nostre enteniment i la compenetració han de quedar reflectits un cop estem a la pista de ball.

P.- Quina és la propera fita competitiva?
R.- Una competició de cap de setmana a Granollers el mes de setembre. És una fita molt important al calendari anual i a més serà tota una prova per a nosaltres ja que serà la primera competició amb què ballaré amb en Javi.

P.- T’has plantejat mai presentar-te a algun concurs televisiu de ball?
R.- De més petita vaig participar al programa “Veo-veo” i va ser tota una experiència. Però actualment no m’ho he plantejat perquè no em veig ballant balls més contemporanis com el hip-hop o d’altres per l’estil.

P.- Balles altres tipus de ball: ball de bot, sevillanes...?
R.- No. De petita sí que vaig aprendre algunes nocions bàsiques de ball de bot, però actualment no el practic.

P.- Penses que el ball de saló ha restat autenticitat a les verbenes?
R.- Jo pens que no, ja que a les verbenes es veuen diferents maneres de ballar un mateix ball. A més el ball de saló que es veu a les festes locals no és el competitiu sinó un de caràcter més social.

P.- Sols ballar a les festes o deixes el ball per a les exhibicions?
R.- Sí, m’agrada anar a les verbenes, però quan ho faig som una més de la colla; deix l’espectacle per a les competicions o exhibicions.
 
P.- Per acabar, en anar de festa et converteixes en la reina de la pista?
R.- No, ningú no em treu a ballar; crec que inspir un cert respecte, tot i que quan surt amb els amics deix el ball de saló de banda.